Besalú és un petit poble situat a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, al nord de Catalunya, a la conca alta del riu Fluvià.
És un dels conjunts medievals més importants i ben conservats de Catalunya, està situat a 150 metres d'altitud, compta amb una extensió de 4,81 km² i un cens de 2427 habitants. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació perquè es troba en la cruïlla entre tres comarques: l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
La població de Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902). D'aquí ve l'eslògan que hem posat: Besalú, vila comtal.
L'origen cal cercar-lo en el castell, documentat ja des del segle X i situat al cim d'un turó en el qual es troben igualment les restes de la col·legiata de Santa Maria.
L'any 1966, el poble va ser declarat Conjunt Històricoartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic, ja que acull un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana.
És un dels conjunts medievals més importants i ben conservats de Catalunya, està situat a 150 metres d'altitud, compta amb una extensió de 4,81 km² i un cens de 2427 habitants. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació perquè es troba en la cruïlla entre tres comarques: l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
La població de Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902). D'aquí ve l'eslògan que hem posat: Besalú, vila comtal.
L'origen cal cercar-lo en el castell, documentat ja des del segle X i situat al cim d'un turó en el qual es troben igualment les restes de la col·legiata de Santa Maria.
L'any 1966, el poble va ser declarat Conjunt Històricoartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic, ja que acull un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana.
En el següent mapa podem veure la situació del poble de Besalú:
Alguns dels llocs més emblemàtics del poble són:
És important també que parlem dels horts de Besalú.
- EL PONT VELL: Tot i que ha estat reconstruït en diverses ocacions al llarg del temps, les primeres referències històriques al pont Vell daten del segle XI. Aquest pont format per set arcades, de característica forma angular a causa de l'assentament dels pilars sobre les pedres del riu, fa 105 m de llargada, i amb una torre inclosa, uns 30 m d'alt. En l'època medieval, a la torre fortificada s'hi va instal·lar el pagus comtal. Dinamitat durant la Guerra Civil, el pont va ser reconstruït posteriorment per l'arquitecte Pons Sorolla sota els auspicis de la Direcció General d'Arquitectura. Actualment és símbol de la localitat i el punt més adequat per accedir al seu casc antic.
- L'ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ: L'actual parròquia del poble, documentada ja des de l'any 977, en època del comte bisbe Miró, és una església romànica amb alguns elements de transició al gòtic, com ara la rosassa i el finestral. A l'interior del temple es troba la tomba gòtica de Pere de Roviera, que el 1413 va dur fins a Besalú les relíquies de Sant Vicenç. En una capella lateral d'estil gòtic es guarda la veracreu cedida el 1923 per Francesc Cambó; aquesta peça va substituir la primera veracreu, portada de Roma per Bernat Tallaferro el 1017 i robada l'any 1899.
- MICVÉ I SINAGOGA: El micvé va ser descobert l'any 1964 de manera inesperada, durant unes excavacions. És el primer i únic edifici d'aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer en importància dels deu existents actualment a Europa. Construït amb pedra tallada, comprèn una sala subterrània d'estil romànic i té una finestra espitllera a l'est, volta de canó i una piscina; en aquest tipus de construccions, la piscina s'omplia amb aigua procedent d'una font, riu, mar o llac sense cap canalització, de forma totalment natural, raó per la qual solien situar-se a uns quants metres de profunditat. El micvé de Besalú es troba al mateix lloc on se situava antigament la plaça dels jueus i en el qual recentment, gràcies a les recerques arqueològiques, han aparegut les restes del mur de l'antiga sinagoga, documentada ja l'any 1264.
- EL MONESTIR DE SANT PERE: Del monestir benedictí original només se n'ha conservat l'església. Aquest temple, que destaca per la seva grandiositat, va ser fundat l'any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat el 1003 pel comte més important de la història local: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La comunitat benedictina estava formada inicialment per dotze monjos. A partir del 1111, any en què es va extingir el comtat, l'abat esdevingué la primera autoritat de la població, i durant els segles XII i XIII el monestir gaudí d'una gran influència política. L'església de Sant Pere té la peculiaritat que presenta un deambulatori o passadís reservat als pelegrins en el qual es veneraven les relíquies de sant Prim i sant Felicià; durant l'edat mitjana, de fet, el pelegrinatge a la vila fou important, com acredita també l'existència de la localitat de l'antic hospital de Sant Julià, destinat a allotjar els pelegrins. Les vuit columnes que separen el deambulatori de l'altar major destaquen per la decoració escultòrica dels capitells, composta d'escenes bíbliques, motius vegetals i animals mitològics. Dins la mateixa església es troben també les tombes dels abats més notables del monestir, així com una fossa comuna en la qual descansen les despulles dels monjos. La façana de Sant Pere té un finestral molt singular en el qual s'aprecien les figures de dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l'Església enfront del mal i el paganisme.
- L'HOSPITAL DE SANT JULIÀ: L'edifici conserva la façana exterior, datada del segle XII i formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. L'hospital fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat, però els monjos del cenobi de Sant Pere en posseïen la jurisdicció exclusiva. A principis del segle XX l'edifici fou utilitzat novament com a hospital i actualment acull un centre sociocultural.
És important també que parlem dels horts de Besalú.
En l'època medieval els horts eren coneguts com l'horta de Sant Pere. Apareixen sovint compres, vendes i establiments en la documentació medieval. Qualsevol propietari pagava un cens al monestir en reconeixement de la seva senyoria. Sovint es troben capbreus sobre aquestes propietats monacals. Sembla que a partir de 1835 haurien passat a mans particulars i així han restat fins avui en dia.
L'Ajuntament de Besalú vol fer un reconeixement públic a tota la gent que actualment cuida i manté els horts de Besalú.
Finalment podem veure el croquis del poble de Besalú, enfocat des de la carretera que passa pel costat del pont medieval:
Fonts:
- Ajuntament de Besalú (2013). Besalú: La Garrotxa - Girona. Recuperat 13 novembre 2013, des de http://www.besalu.cat/
- Triptics d'informació sobre Besalú extrets de l'Oficina de Turisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada